EL TEATRE NEOCLÀSSIC

• Característiques:

- Tres unitats: lloc, temps i espai
- Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
- Finalitat didàctica i moral
- Tragèdia com a gènere més comú
- Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

• Joan Ramis i Ramis

- Escrigué poesia i narrativa,el dietari, la historiografia però sobretot el teatre
- Obres importants com Lucrècia, Arminda i Rosaura

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES


Cèltic: bretó, Kurd, gal·lès, irlandès, gaèlic, escocès, cornic
Esclau: rus ucraïnès, bielorús, polonès, serbi, croat
Grec: grec
Il·liric: albanés
Bàltic: letó, lituà
Armeni: armeni
Romànic: gallec, portuguès, castellà, català, occità, francés, italià, sard, romanés retoromànic
Germani: islandès, noruec, suec, danès, neerlandès, anglès, alemany
Irànic: kurd

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

Escrivim G

• G davant de e, i

Escrivim J

• J davant de a, o, u
• J quan conté -jecc- i -ject-

Escrivim TG, TJ I DJ

• TG davant de e, i
• TJ i DJ davant de a, o, u

Escrivim X, IX, TX

• X a principi de paraula, darrere de consonant, darrere de i, darrere de u
• IX darrere de a, e, o, u

Escrivim TX, IG

• TX a principi de paraula, enmig de mot, a final de paraula
• IG final de paraula quan els derivats porten j, g, tj, tg

LA PROSA DEL SXVIII. LLEGENDES I RONDALLES

RAFAEL D'AMAT (Baró de Maldà)

Es la època on es comença a escriure sobre la vida quotidiana dels contemporanis.

Lluis Galiana

•       Inspirat en l'imaginari tradicional i popular
•       Obra: Rondalla de rondalles, que imita les obres narratives de Francisco de Quevedo i Diego Torres

Rafael d'Amat

•        noble i prosista barceloní
•       Títol de Senyoria de Maldà (5è baró)
•       Obra: calaix de sastres, escrit com un dietari, explica el viatge a Maldà i anada a Montserrat i el col·legi de bona vida

ORACIÓ SIMPLE, ORACIÓ IMPERSONAL, ORACIÓ ACTIVA I PASSIVA

• Tipus de Sintagma: nominal, adjectival, preposicional, verbal i adverbial.

• Funcions Sintàctiques: Subjecte, predicat, complement del nom, de l'adjectiu, de l'adverbi, complement directe, indirecte, de règim verbal, predicatiu, atribut, de lloc, de temps, de manera, de companyia, d'instrument.

• Oracions segons la naturalesa del verb: Atributives, transitives, intransitives, reflexives, recíproques, impersonals.

• Modalitats de l'oració: Enunciatives afirmatives o negatives, interrogatives directes o indirectes i parcials o totals, exclamatives, desideratives, dubitatives, de possibilitat, imperatives.

• Veu Passiva: L'acció la realitza el subjecte pacient.  

    

CATALÀ ORIENTAL I CATALÀ OCCIDENTAL

Oriental:

• Pronunciaciació de la vocal neutre a,e en posició àtona
• Pronunciació u,o àtona
• Article el,es
• Alguns verbs incrementen -eix, -esc
• Pronoms febles davant de forma reforçada

Occidental:

• Distinció a,e posició àtona
• Distinció u,o
• Article lo,el
• Incrementació -ix-, -isc-
• Pronoms febles davant forma plena

IL·LUSTRACIÓ:

Període històric posterior a Barroc. Aquesta època també s'anomena l'època de les llums que il·lumina tot allò que fins ara estava en les tenebres

Característiques:

• Ús i aplicació del mètode matmàtic basat en la raó.
• Ésser homà destinat a ser feliç
• Revindicació de drets naturals de l'ésser humà
• Recuperar el coneixement per així ser accessible per a tothom